,

Antoni Quintana, nou president del Consell General de Cambres de Catalunya

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca ens honora i omple de joia comunicar-los que el nostre actual president, el Sr. Antoni Quintana Petrus, ha estat escollit per unanimitat com a nou president del Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya per la resta de representants del conjunt de les altres deu Cambres presents al llarg de tot el territori català.

Un nomenament que a la nostra entitat entenem que premia els molts anys de dedicació que el Sr. Quintana ha dut a terme des del seu vessant professional com advocat exercint primer com a secretari de la Cambra a Sabadell durant més de trenta anys, i des de la presidència de la nostra entitat des de fa dos anys.

Un nou càrrec que entenem té la voluntat de reforçar el coneixement i experiència a la presidència d’un organisme que aplega a milers de propietaris/associats a tot Catalunya, precisament ara, un moment on el mitjà i petit tenidor està en una situació de gran indefensió motivada per una legislació i regulació cada cop més intervencionista i que pot lesionar els límits de la funció social de la propietat privada consagrada per la Constitució.

Durant l’acte de presa de possessió, realitzada de manera telemàtica, el nou president del Consell s’ha mostrat molt agraït pel suport de tots els presidents de les Cambres d’arreu del país en la votació i ha apuntat que: “Treballaré com he fet sempre durant tota la meva trajectòria professional com advocat en defensa dels drets dels mitjans i petits propietaris per garantir-los que els seus drets seran respectats i que la propietat privada serà respectada segons la legislació vigent constitucional”.

Una elecció, la del nostre president, que ens agradaria també fos vista com una manera de reforçar el compromís de la nostra entitat amb Sabadell i els seus veïns, i que sigui també una manera de prestigiar el valor de la ciutat en la seva influència arreu del territori, ara també, a l’àmbit de la defensa del petit i mitjà propietari i de tot allò que tingui a veure amb el món de l’habitatge.

El millor regal pel nostre Centenari (1921-2021)

Una molt bona noticia per la nostra entitat, que acollim com un molt bon regal d’aniversari, ja que se suma a l’efemèride de la celebració del nostre centenari i, sens dubte, suposa una càrrega d’energia positiva per tots els professionals de la Cambra per tal de continuar treballant amb més ganes que mai a favor dels propietaris de la ciutat de Sabadell i el Vallès. Per tant, un any de celebració que tot i els moments dificils que ens toca viure, per culpa de la pandèmia de la Covid-19,volem compartir amb tots els socis de la nostra entitat i els veïns per fer-los particips dels diferents actes de diferent tipologia que estem preparant,

Entrevista al president Cambra Propietat Urbana Sabadell i Comarca, Antoni Quintana

“L’esperit d’ajut a les persones i el caliu que troben de la Cambra són els valors que la fan més potent i valenta en aquests moments actuals cada cop més difícils”

Sr. Quintana, en primer lloc, felicitar-lo a títol personal per ser president l’any del centenari, que de ben segur, és quelcom especial per a vostè, com ho està vivint?

Amb molta il·lusió però també amb preocupació. Fa nou mesos que es va declarar el primer estat d’Alarma pel coronavirus i en aquell moment tots creiem que potser a l’estiu hauríem arribat al que denominàvem “la nova normalitat”. Aquesta creença era errònia tota vegada que encara estem estancats i escèptics davant les xifres de contagis, amb molts establiments tancats, tocs de queda, confinament ciutadà, etc. etc. No és el millor escenari per fer volar coloms tot i que el primer centenari d’una Corporació com la nostra Cambra de la Propietat Urbana ens esperona, anima i ens dona forces per assolir un futur millor.

Què suposa que una entitat com la Cambra aconsegueixi arribar als seus primers cent anys d’existència? Som una entitat que ha sobreviscut a dues dictadures, una transició democràtica, i gairebé 40 anys de democràcia, amb governs de tots colors, i continuem sent-hi. Quin creu vostè que n’és el secret?

Aquest fenomen no es podria explicar sense existir unes arrels molt profundes i uns sòlids fonaments que han permès a la Corporació sortejar les naturals dificultats que comporta el transcurs del temps ans també aquelles altres inesperades i de greus conseqüències com la “Gloria” o la “Filomena” que sembla que ho han d’arrasar tot, però amb ganes i amb la feina ben feta fan que l’edifici pugui resistir totes aquestes pressions i també li dona força per afrontar nous reptes com han estat per exemple el de poder atendre no només als socis de Sabadell, ans també ampliar la nostre competència creant noves delegacions, una a Cerdanyola ja fa bastants anys, i últimament la de Granollers que comporta la nostra influència i cohesió amb els dos Vallesos per fer realitat aquells versos de Josep Carner i/o del Pere Quart manifestaven… “ com el Vallès no hi ha res”.

Quin creu que és el paper que han fet les Cambres, com la nostra, durant tots aquesta anys arreu del territori? Continuen mantenint l’esperit original dels fundadors de la mateixa?

Jo diria que l’esperit és el mateix però la naturalesa de la Corporació ha canviat radicalment. En els anys vint del segle passat les nostres Corporacions eren el que s’anomenava un “grup de pressió”, dominadores i amb un important poder polític real. Actualment ens hem convertit en entitats de servei per ajudar als socis i fins i tot als no socis oferint-los per molt poc preu un assessorament increïble; un important ajut en el complex món en que s’ha convertit la realitat actual, on tot es molt complex, no parlem tan sols de la realitat del món informàtic, de les xarxes socials, però sí de la burocràcia cada dia més nombrosa i lenta, i la Cambra s’ha proposat ajudar a solucionar tots aquests problemes, especialment fiscals, per a que els seus socis ho puguin compliementar amb l’ajut dels nostres professionals. En síntesi: l’esperit que manté actualment viu el caliu de la Cambra és el que la fa potent i valenta en aquest moments actuals cada cop més difícils.

Durant anys vàrem ser un organisme oficial i des de fa uns anys som una entitat privada que treballa amb un conveni amb els organismes públics. Què va suposar el fet de ser oficials durant anys i també com vam encaixar el fet de deixar de ser-ho? 

Durant molt anys i concretament fins el 1985 les Cambres de la Propietat es nomenaven “Cámaras Oficiales de la Propiedad Urbana de España” i eren Entitats Oficials que depenien del “Ministerio de la Vivienda” i existien en totes les Províncies espanyoles i també en ciutats importants. Jo mateix vaig assolir l’any 1972 el càrrec de Secretari per oposició oficial davant del “Ministerio de la Vivienda” i el primer destí que em va pertocar va ser el de Badalona i al cap de poc temps vaig poder aconseguir la ciutat de Sabadell per jubilació de l’anterior titular.

Hi havia un Cos de Secretaris nomenats pel Ministerio de la Vivienda i que eren assimilats a qualsevol altre funcionari públic. Personalment recordo una frase de Director General del Ministerio de la Vivienda Español quan em va fer jurar el càrrec i em va afegir “Desde ahora eres el representante del Ministerio dentro de la Junta Directiva de la Corporación”. Les quotes de la Cambra eren obligatòries per tots els propietaris de finques urbanes i la quantia depenia del import del IBI (abans “Contribución Territorial Urbana”) i fins i tot es podria exigir el pagament per via recaptatòria a traves de la Hisenda Pública espanyola.

Aquesta situació es va acabar de cop amb un Real Decreto Ley (d’aquests que avui estan tan de moda) signat pel Ministre català, el Sr. Josep Borrell, el qual preveient els possibles recursos contradictoris que es van muntar ràpidament contra dita decisió, ho va traslladar al Parlament de l’Estat espanyol, el qual en aquells moments el PSOE tenia majoria absoluta, i la decisió fou íntegrament ratificada i “adeu-siau” a les Camaras Oficiales de la Propiedad Urbana, que quedaven dissoltes per ministeri de la llei. Afortunadament va haver-hi algunes excepcions, concretament pel que respecta a les Cambres de Catalunya, a les del País Basc i algunes altres de Castella i Lleó, que tot i ser dissoltes com a Cámaras Oficiales van poder sobreviure, però ja com a Cambres de la Propietat Urbana, havent perdut la oficialitat, i convertides en unes corporacions de naturalesa mixta tutelades per les diverses autoritats autonòmiques, que les van voler i poder mantenir.

Aquí s’ha de reconèixer la valentia del nostre Ex-President, el Sr. Jordi Pujol, que va plantar cara al Ministerio de la Vivienda amb un recurs fonamentat en que havien ja estat cedides a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria d’habitatge, i aquesta és la causa de que encara a Catalunya existeixin deu Cambres de la Propietat Urbana. Ara bé, el personal es va convertir en treballadors d’una empresa semipública en comptes de funcionaris d’una Corporació, i l’antic Cuerpo Oficial de Secretarios de Cámaras de la Propiedad Urbana de España, per raó de les naturals jubilacions, es va liquidar i extingir. D’aquí s’esdevé la figura del Gerent, elegits per les Juntes de cada Cambra, però subjectes a la legislació laboral, i que actuen i fan també la funció de Secretaris de les Juntes a les Cambres catalanes.

Els propietaris no sempre tenen bona premsa. Què li diria a algú que opina que els nostres associats són gent que no té en compte la situació de vulnerabilitat de la gent, ara més que mai, i que només vol fer negoci amb les seves propietats?

Aquesta pregunta és un tant capciosa. Les actuals Cambres de la Propietat, que per cert estem davant d’un fenomen important de creació i fundació de noves Cambres arreu de tot l’estat Espanyol (Madrid, Huelva, Almería, y també en tràmits Zaragoza, Valencia, Málaga y Cádiz ), son unes Corporacions que tenen per bandera la defensa del Dret declarat al article 33 de la Constitució a la Propietat Privada, si bé esclareix que aquest dret també ha de tenir en compte una funció social. De fet, i pràcticament en tots els països d’Europa existeix aquesta definició i finalitat. L’exemple més clar és el que va introduir la Llei d’Expropiació Forçosa que va incorporar com premissa prèvia per aplicar-la la declaració d’utilitat pública i la causa d’un interès social a canvi de la entrega o contraprestació d’un justipreu que compensi als propietaris de la pèrdua o limitació del seu dret de propietat.

Ara bé, ens hem d’afrontar a la pregunta de quin és el límit d’aquesta limitació i quan aquest límit o sostre pugui convertir-se en un “abús de dret”. I aquí entrem en el gran fet i importància de les Cambres de la Propietat, acollint als propietaris que vulguin lliurement afiliar-se, pagant unes quotes realment molt minses i que els hi atorga protecció, seguretat i assessorament.

Els nostres propietaris son gent senzilla, normalment petits propietaris, màxim 3,4,5 finques, fruits dels seus treballs al llarg de la vida, per garantir-se un complement d’una jubilació cada moment més qüestionada. No son “grans tenidors”, paraula nova que ha sorgit d’unes interpretacions d’un capitalisme desenfrenat i que no necessiten de les Cambres perquè compten amb grans patrimonis, equips d’assessors molt eficients que costen molts diners i que els poden pagar, i que realment tenen important influència a la societat occidental.

Els socis de la Cambra son “petits tenidors” i que poden trobar en la Corporació local o comarcal un aixopluc davant una Administració Pública cada cop per ferotge, i que vol últimament fer pagar a aquests “petits tenidors” el que no havien fet com caldria els deures de preveure la creació d’un habitatge públic a disposició de la gent que se’n diu vulnerable i que hagués pogut donar solucions als problemes que NO HAN VOLGUT VEURE des de fa bastants anys, i que fa molt difícil el compliment del que estableix l’article 47 de la Constitució, de que tota persona humana te dret a un habitatge digne, i que els Poder Públics -també ho diu l’article de la Constitució amb caràcter imperatiu- promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret.

InfoCambra – Butlletí 7

Adjuntem el setè exemplar del butlletí informatiu “InfoCambra”, per tal de continuar mantenint-vos informats amb continguts que desitgem que siguin del vostre interès.

DESCARREGAR-LO CLICANT AQUÍ

InfoCambra – Butlletí 6

Adjuntem el sisè exemplar del butlletí informatiu “InfoCambra”, per tal de continuar mantenint-vos informats amb continguts que desitgem que siguin del vostre interès.

DESCARREGAR-LO CLICANT AQUÍ

IPC General Gener 2021

Podeu descarregar la nota informativa relativa a l’últim IPC publicat per l’INE, que correspon als índex de Gener. Per primera vegada en els últims mesos, l’IPC torna a ser positiu.

Nota informativa

IPC General Desembre 2020

Podeu descarregar la nota informativa relativa a l’últim IPC publicat per l’INE, que correspon als índex de Desembre.

Nota informativa

 

 

 

La UIPI fa una enquesta per conèixer l’opinió dels propietaris europeus

L’associació que engloba a tots els propietaris en l’àmbit europeu (UIPI) realitza una enquesta per conèixer l’opinió sobre diferents elements relacionats amb ñla rehabilitació de les seves finques.  Us emplacem a participar-hi, per tal de fer escoltar la vostra opinió sobre  temes que són d’interès general. Ho podeu fer al següent enllaç:
,

FISCALITAT DE LA COMPRAVENDA IMMOBILIÀRIA

“No existeix un bon impost. Una nació que intenti prosperar a base d’impostos és com un home assegut en una galleda que intenti avançar estirant de la nansa.”

Sir Winston Churchill, polític britànic (1874-1965).

Ens retrobem avui amb el difícil i tortuós camí de la fiscalitat immobiliària tal com era el nostre compromís, i en aquest cas analitzarem breument els impostos que ha d’afrontar el comprador.

He començat amb una molt coneguda cita de Sir Winston Churchill, no perquè vulgui fomentar la insubmissió fiscal ni res semblant, doncs estic convençut que tots hem de contribuir a la despesa pública i que pagar impostos ha de beneficiar al conjunt de la nostra societat. No obstant, vull remarcar, com ja va observar Churchill en el seu temps, que actualment sembla que els governs troben que l’única manera de superar les dificultats és pujant els impostos, quan està demostrat que l’economia mai prosperarà si s’utilitza l’augment de pressió fiscal com a únic recurs dels polítics. En definitiva, escanyar el contribuent no estimularà el creixement de l’activitat econòmica. Ben al contrari.

Quins són els impostos que afecten al comprador d’una propietat?

Bàsicament, el comprador haurà de tenir en compte en primer lloc els impostos indirectes. Al contrari que el venedor que havia de fer front a impostos directes en posar de manifest la seva capacitat econòmica en vendre, ara el comprador ha de tenir en compte els impostos que graven el consum i la inversió. Bàsicament parlarem de l’IVA i de l’ITP-AJD.

Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

Aquest és l’impost indirecte per excel·lència i ben conegut de tots, que s’aplica a tota Espanya (excepte Canàries, Ceuta i Melilla) des de 1986. A la hora d’adquirir un immoble haurem de pagar IVA sempre que el venedor actuï com un empresari o professional i l’immoble sigui considerat de nova construcció. En aquest punt hem de tenir en compte que el tipus general actual és el 21%. No obstant, s’aplicarà el tipus del 10% quan la finca és un habitatge. També s’aplicarà el 10% a les places de pàrquing (fins a dues) que es comprin juntament amb l’habitatge. Val a dir, també que hi ha casos especials com els habitatges VPO que graven al 4%.

La resta de casos tributaran al tipus general del 21%

Impost sobre Transmissions Patrimonial i Actes Jurídics Documentats

En aquest cas es tracta d’un impost estatal però cedit a les Comunitats Autònomes. Així doncs hi poden haver diferències segons els territoris.

En el cas d’adquisició de finques, es tributarà per ITP en la seva modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) quan el venedor sigui un particular i/o quan es tracti de segones transmissions d’edificacions que, segons la Llei de l’IVA, estarien exemptes i per tant passarien a tributar per ITP (lo que  acostumem a anomenar immobles de segona mà). Quan es tracta de segones transmissions entre empresaris hi ha casos especials (possibilitat de renúncia a l’exempció i inversió del subjecte passiu, conceptes que excedeixen l’abast d’aquest article però que estarem encantats de comentar a la nostra Cambra amb les persones interessades).

Doncs bé, com dèiem el tipus general d’ITP-TPO a Catalunya és del 10% per a totes les finques, siguin habitatges o no. Cas especial: si l’immoble val més d’un milió d’euros, pagaria un 10% pel primer milió i per l’excés pagaria un 11%.

Tanmateix, cal remarcar que s’apliquen tipus bonificats en determinats casos. Per exemple, s’aplicarà un 5% quan la finca adquirida hagi de ser habitatge habitual i l’adquirent sigui:

– família nombrosa

– persona jove (de 32 o menys anys)

– persones amb cert grau de minusvalidesa

– famílies monoparentals (la més desconeguda i recentment introduïa per la darrera Llei de Pressupostos de la Generalitat)

L’impost d’Actes Jurídics documentats afectarà en la compra d’una finca de nova construcció subjecte a l’IVA, doncs addicionalment s’haurà de satisfer l’1,5% a la Generalitat en concepte d’AJD. En el cas d’adquisició de finques de segona mà que tributen per ITP-TPO, ja no s’aplica l’AJD per aquest concepte doncs són impostos incompatibles.

Recordem que l’AJD que grava la constitució de préstecs hipotecaris ara ja no ha d’anar a càrrec del comprador hipotecant sinó que l’ha d’assumir la entitat bancària.

Consells bàsics:

  • Igual que dèiem en el cas del venedor, és molt important assessorar-se bé abans de procedir a una inversió important com és adquirir una finca tant en aspectes fiscals com civils.
  • Tingueu en compte no només els impostos a pagar i aconseguir una bona hipoteca sinó també les despeses addicionals: notaria, registre de la propietat, gestoria, taxació, entre d’altres.
  • No oblidem que hem d’exigir i verificar l’estat de càrregues de la finca que hem de comprar abans de donar un pas endavant. Així també que la finca està al corrent de pagaments tan de tributs municipals (IBI, residus, guals, etc.) com de quotes i altres despeses comunitàries. Cal exigir certificat documental de l’Administrador de la Finca o President de la Comunitat.
  • Vigilar que la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic sigui vigent i esbrinar si hi ha previstes obres comunitàries que impliquin derrames importants ens estalviaran sorpreses futures de igual manera que examinem físicament la finca per veure el seu estat de conservació.
  • A la Cambra acostumem a ajudar els nostres socis però també a qualsevol persona que vulgui consultar també en altres aspectes fiscals relacionats amb l’adquisició de finques que segons la nostra experiència són preocupacions habituals de les persones que afronten aquestes situacions. Per exemple, la possibilitat de efectuar donacions bonificades a l’Impost de Successions i Donacions (ISD) de pares a fills per adquirir l’habitatge habitual. També en la possibilitat d’ajudar amb la confecció i liquidació de préstecs entre familiars.

La compra d’un habitatge acostuma a ser la inversió més important que afronta una família a la seva vida i la fiscalitat immobiliària, com veieu, és prou complicada i a més a més canviant. Per tant, estant d’acord amb Sir Winston Churchill en que no hi ha un impost bo, malgrat això i ja que no tenim alternativa, lo que sí hauríem de fer és assessorar-nos per tal de pagar els impostos justos que corresponguin i, dintre de la legalitat, aprofitar els avantatges que hi puguin existir.

Naturalment a la Cambra de la Propietat de Sabadell i Comarca estarem encantats de posar el nostre equip de professionals al vostre servei per tal d’ajudar-vos en aquesta complicada tasca.

Per Miquel Àngel Vicente

Economista i advocat

Adjunt de Direcció de la Cambra

Nou sistema de cita prèvia

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca posem en marxa un nou sistema de cita prèvia, per tal d’evitar cues i esperes innecessàries.

El nou sistema es posarà en marxa a les 3 oficines que la Cambra té al territori: Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Granollers. Es podrà reservar cita prèvia per realitzar qualsevol dels tràmits habituals de finestreta i evitar d’aquesta manera esperes innecessàries.

Aixó doncs, podeu accedir al sistema de reserva clicant AQUÍ.

També podeu accedir-hi a través de la nostra pàgina web o bé trucant directament als diferents telèfons de cada oficina per reservar hora d’atenció personalitzada.

IPC General Novembre 2020

Podeu descarregar la nota informativa relativa a l’últim IPC publicat per l’INE, que correspon als índex de Novembre.

Nota informativa