La Plusvàlua Municipal i la Jurisprudència existent

Ens hem de remuntar primer de tot en la Sentència número 59/2017 d’11 de maig del 2017 del Tribunal Constitucional que va capgirar la Plusvàlua Municipal (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana o IIVTNU) eliminant l’obligació de satisfer-lo en tots aquells supòsits on no s’acreditin guanys reals en la transmissió d’un immoble.

Però abans d’entrar en matèria, cal fer cinc cèntims sobre la Plusvàlua Municipal, ¿què grava? ¿qui el gestiona? I sobre tot ¿quan s’ha de pagar?

Estem davant d’un impost municipal de caràcter directe que grava les transmissions de la propietat dels terrenys de naturalesa urbana, no rústica, mitjançant qualsevol títol. En aquests casos el valor rellevant a efectes de calcular la quantia del tribut és solament el valor del sòl sense tenir en consideració les construccions que puguin existir.

Per a determinar el subjecte passiu o obligat tributari davant de l’Administració s’ha de diferenciar entre aquells casos on parlem de transmissions a títol lucratiu i/o a títol onerós. En el primer supòsit, són les persones que adquireixen el bé immoble les obligades a pagar (herència, donacions, etc.). En canvi, en el segon, serà l’obligat tributari aquell qui transmet la propietat, el venedor o transmitent.

Feta aquesta breu introducció sobre alguns dels aspectes més rellevants d’aquest tribut de gestió municipal, cal parlar sobre la Plusvàlua Municipal a la pràctica i el seu abast després de reiterada jurisprudència que comentarem breument.

El Tribunal Constitucional amb la citada Sentència va determinar, en grans termes, l’abast de la Plusvàlua establint que solament s’estarà obligat a satisfer l’import del tribut en aquells casos on degut a la transmissió existeixi, pel subjecte passiu, un increment de valor. En altres paraules, en aquells supòsits on existeixi un benefici real. Sense increment de valor no existeix capacitat econòmica que sigui susceptible de ser gravada amb fonament de l’article 31.1 CE i per tant seria un impost amb caràcter confiscador.

De totes maneres, molts Ajuntaments segueixen intentant recaptar dit tribut ignorant la reiterada Jurisprudència, ja que utilitzen l’increment del valor cadastral del terreny per argumentar que hi ha hagut un benefici econòmic, ignorant per complet la diferència entre el valor de venda i de compra reals del bé immoble. S’ha de tenir molt present que l’augment del valor cadastral d’un terreny no obliga a pagar la Plusvàlua, el que és rellevant, són els valors de compra i venda i que existeixi una diferència positiva entre els mateixos, tal com ho ha fet constar el Tribunal Suprem amb la resolució de 6 de juliol del 2018 i el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó amb la sentència de 27 de setembre de 2018.

Antoni Quintana Petrus
Advocat i President Cambra Propietat Sabadell