Cambra i Ajuntament exploren acords de col·laboració

La Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca sensible a la situació actual provocada per la pandèmia de la Covid-19 que ha afectat de manera indissociable a la societat també al sector de l’habitatge, i amb la voluntat de sumar esforços per intentar ajudar a tots aquells ciutadans que es veuen afectats per aquesta situació en l’actualitat o en el futur, ha fet un pas endavant per posar al servei de la gent la seva experiència i coneixement acumulats al llarg dels nostres gairebé cent anys de presència a la ciutat.

En aquest sentit, en la trobada (telemàtica) de dijous passat entre el nostre gerent, el  Sr. Jaume Torras Balcell, i el regidor d’Acció Social i Habitatge a l’Ajuntament de Sabadell, el Sr. Eloi Cortés Serra, vàrem oferir al consistori un seguit d’accions que situen l’accés a l’habitatge dels ciutadans i tota la casuística que se’n desprèn com l’element central. Unes propostes que des de la Cambra entenem com a necessàries per intentar donar resposta a l’emergència de l’habitatge que pateix la ciutat des de fa dècades, agreujada els darrers mesos, i cercar alhora respostes també a mitjà i llarg termini.

Quatre propostes en positiu

En primer lloc, vam proposar al consistori establir les bases d’un acord mitjançant un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, com el que tenim des de fa més de deu anys amb localitats com Cerdanyola del Vallès o Montcada i Reixac, per atendre ciutadans de manera gratuïta en problemàtiques relacionades amb relacions contractuals d’habitatges entre particulars, i que puguin arribar derivats des del consistori municipal. En la mateixa línia l’assessorament del nostre gabinet jurídic, dintre del Pla de Ciutat contra l’ocupació, a tots aquells propietaris que hagin patit una situació en aquest sentit a la seva finca, per tal d’orientar-los com actuar en aquests casos. Una tercera línia d’oferiment per cercar inversió privada per dotar a la ciutat d’habitatge de lloguer social a la ciutat, explorant les formes de col·laboració publicoprivada. I per últim, però segurament el més urgent, la necessitat que l’Ajuntament de Sabadell encapçali una Taula de Treball de l’Habitatge on siguin presents diferents agents (Ajuntament, Sindica Municipal Greuges,  Sindicat Llogaters – Llogateres, Cambra Propietat Urbana, Agent Propietat Immobiliària, Comunitats Veïnals, etc.) per intentar posar en comú les necessitats reals i urgents del sector i donar respostes eficients i consensuades a la problemàtica de l’accés a l’habitatge. I per tant, situar la ciutat de Sabadell com un element referencial dins del territori català a l’hora de donar respostes de debò, i poder treballar plegats a la recerca de les millors solucions en l’actual situació de màxima gravetat social i econòmica.

Bona acollida per part de l’Ajuntament

Unes propostes, totes elles, que van tenir una molt bona acollida per part del regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Sabadell, el Sr. Eloi Cortés, i amb qui ens vam emplaçar per continuar treballant, les setmanes que vénen,  en aquesta línia oberta de col·laboració per tal d’establir ponts ferms i perdurables en el temps, entre ambdues entitats, en benefici de treballar per garantir els drets dels ciutadans, a favor de tothom, i amb l’objectiu últim que el dret a l’habitatge es pugui garantir a tothom que així ho desitgi a la ciutat de Sabadell.

La Plusvàlua Municipal i la Jurisprudència existent

Ens hem de remuntar primer de tot en la Sentència número 59/2017 d’11 de maig del 2017 del Tribunal Constitucional que va capgirar la Plusvàlua Municipal (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana o IIVTNU) eliminant l’obligació de satisfer-lo en tots aquells supòsits on no s’acreditin guanys reals en la transmissió d’un immoble.

Però abans d’entrar en matèria, cal fer cinc cèntims sobre la Plusvàlua Municipal, ¿què grava? ¿qui el gestiona? I sobre tot ¿quan s’ha de pagar?

Estem davant d’un impost municipal de caràcter directe que grava les transmissions de la propietat dels terrenys de naturalesa urbana, no rústica, mitjançant qualsevol títol. En aquests casos el valor rellevant a efectes de calcular la quantia del tribut és solament el valor del sòl sense tenir en consideració les construccions que puguin existir.

Per a determinar el subjecte passiu o obligat tributari davant de l’Administració s’ha de diferenciar entre aquells casos on parlem de transmissions a títol lucratiu i/o a títol onerós. En el primer supòsit, són les persones que adquireixen el bé immoble les obligades a pagar (herència, donacions, etc.). En canvi, en el segon, serà l’obligat tributari aquell qui transmet la propietat, el venedor o transmitent.

Feta aquesta breu introducció sobre alguns dels aspectes més rellevants d’aquest tribut de gestió municipal, cal parlar sobre la Plusvàlua Municipal a la pràctica i el seu abast després de reiterada jurisprudència que comentarem breument.

El Tribunal Constitucional amb la citada Sentència va determinar, en grans termes, l’abast de la Plusvàlua establint que solament s’estarà obligat a satisfer l’import del tribut en aquells casos on degut a la transmissió existeixi, pel subjecte passiu, un increment de valor. En altres paraules, en aquells supòsits on existeixi un benefici real. Sense increment de valor no existeix capacitat econòmica que sigui susceptible de ser gravada amb fonament de l’article 31.1 CE i per tant seria un impost amb caràcter confiscador.

De totes maneres, molts Ajuntaments segueixen intentant recaptar dit tribut ignorant la reiterada Jurisprudència, ja que utilitzen l’increment del valor cadastral del terreny per argumentar que hi ha hagut un benefici econòmic, ignorant per complet la diferència entre el valor de venda i de compra reals del bé immoble. S’ha de tenir molt present que l’augment del valor cadastral d’un terreny no obliga a pagar la Plusvàlua, el que és rellevant, són els valors de compra i venda i que existeixi una diferència positiva entre els mateixos, tal com ho ha fet constar el Tribunal Suprem amb la resolució de 6 de juliol del 2018 i el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó amb la sentència de 27 de setembre de 2018.

Antoni Quintana Petrus
Advocat i President Cambra Propietat Sabadell

RENDA 2019

Les obligacions del contribuent romanen tot i la crisi de salut coronavirus (COVID19). Aquest any totes les persones físiques residents a Espanya, llevat dels que hagin rebut exclusivament lloguers per rendiments del treball personal, igual o inferior a 22.000 euros d’un únic pagador, estan obligats a fer la declaració dels ingressos, un fet que fa que aquest procediment tributari sigui un dels més comuns i populars.

Per tal que els contribuents percebin les seves devolucions al més aviat possible, l’Agència Tributària preveu, tal com estableix el calendari del contribuent per a aquest 2020, que la campanya de la renda 2019 començarà aquest 1 d’abril, data en què es començarà a servir el termini per a la presentació de les declaracions de renda.

La campanya presencial començarà el 13 de maig, ja que no es contemplen canvis a causa del COVID-19, i estarà obert fins al 25 de juny. La resta de contribuents podran presentar la seva documentació a les oficines de l’AEAT o comunitats autònomes fins al 30 de juny.

Dates d’ingrés clau 2019:
1 d’abril: campanya per a les declaracions a través d’Internet arrenca
5 de maig: comença el termini per concertar cita per fer la declaració per telèfon o presencialment en oficines
13 de maig: comença el termini per fer la presentació presencial.
25 de juny: termini de presentació de declaracions amb resultat de domiciliació
30 de juny: finals de la campanya 2019